Com ens relacionem? Alumnat de 4t d’ESO i Batxillerat de diferents instituts de Mataró van protagonitzar una taula rodona al voltant de l’ús de les xarxes socials i de com es comunica el jovent avui dia. El col·loqui es va celebrar amb motiu del Dia Internacional contra la Violència vers les Dones, que va tenir lloc el passat 25 de novembre.

La quarta sessió dels ‘Dijous del MEM’ no va tenir cap ponent principal, sinó que van ser alumnes de diferents instituts de Mataró qui amb les seves intervencions van abordar el tema de com es relaciona el jovent avui dia. Alumnat de 4t d’ ESO i Batxillerat van tenir un interessant debat sobre les xarxes socials, l’ús del Whatsapp o la influència d’Instagram en el seu dia a dia. El col·loqui es va celebrar en el marc del Dia Internacional Contra la Violència, que es commemora cada any el dia 25 de novembre.

L’objectiu de la xerrada era crear un espai íntim i de debat perquè el jovent expliqués des de la seva experiència quines característiques té la comunicació al segle XXI. “Avui dia hi ha més malentesos a través de les plataformes digitals, perquè no veus els gestos de l’altra persona, a diferència de la comunicació cara a cara”, va dir una de les alumnes participants. Durant la introducció al debat es van tractar diversos aspectes de la comunicació, com el silenci, el tacte, el clima i l’actitud a l’hora de comunicar o la comunicació no verbal.

L’alumnat convidat, amb grandiloqüència i arguments contrastats, va opinar sobre el fet de posar límits a una relació o el moment d’assimilar quan una relació s’acaba. “Si a una persona ja no li toca estar a la meva vida, li desitjaré el millor, sense pensar-hi cada dia”, es va dir. “Per sort, gràcies a la tecnologia ara ens podem mantenir en contacte”, va afegir una de les alumnes.

Un dels punts de la taula rodona més comentats va ser el moment en el qual es va dialogar sobre com es manifesten els prejudicis amb l’ús de les xarxes socials. “Amb Instagram, la vida social te la prens amb més importància, vols donar una bona imatge”. Veus testimonials dels nois i noies participants van afirmar que quan alguna persona els jutja, s’ho poden prendre molt personalment. “Tenim por al rebuig social, a trobar-nos sols, i per això tenim aquests prejudicis”, va dir un dels alumnes, amb un to d’anàlisi i crítica.

De fet, quan el moderador va preguntar sobre si Facebook era la xarxa social que més feien servir, un perllongat ‘no’ de negació es va estendre per la sala. Instagram s’ha instal·lat com la xarxa social de referència entre el jovent, a més d’altres eines com Whatsapp. “Hi ha gent que pensa que si penges una fotografia has de batre el rècord de likes. Jo la penjo perquè m’agrada i és una manera d’expressar-me artísticament”, va compartir una de les alumnes.

El punt àlgid de la xerrada va arribar quan es van tractar diferents casos reals de situacions dures viscudes a les xarxes. Un pare que també participava en el debat va afirmar que “avui dia hi ha una necessitat imperiosa d’estar constantment connectat amb el món”. El mateix alumnat va reconèixer que de vegades el telèfon mòbil pot ser un problema, ja que es pot convertir en una obsessió, però també van apuntar cap als diferents avantatges que presenta.

Les crítiques a l’ús de les xarxes es van centrar en l’afany de reconeixement social que hi ha, el control a través de les pantalles o l’anomenat postureig. “Si estic en un bar amb un amic, potser li faig una foto al cafè que m’estic prenent, i me n’oblido del meu amic”, van dir. En aquesta línia, una alumna va afegir que de vegades les seves amigues van a un lloc concret per fer-se una fotografia, però no observen el paisatge, o el lloc: només els interessa fer-se la fotografia i compartir-la.

Gairebé cap al final de la xerrada, un alumne va compartir que va fer el Camí de Santiago sense mòbil, i va ser tota una experiència. “El fet de no portar mòbil em va enriquir molt perquè l’únic contacte que tenia era la gent d’allà”. Per contra, un dels aspectes positius que es van posar en relleu és el fet que les xarxes socials són una eina de suport per a les persones més tímides.

Pel que fa al control a través del mòbil, es va debatre sobre els efectes que pot tenir en una relació de parella i també en les relacions d’amistat. A més, es va criticar que s’etiqueti a la gent només per la imatge que donen en aquestes plataformes. “Algú que surt jugant en un videojoc a una foto no el converteix automàticament en un friki”, van dir.
Amb tot, es va arribar a conclusions com que una persona amb 1.000 seguidors potser no té cap amic o amiga de veritat, de la mateixa manera que una que en tingui 100, potser té en comparació un número més gran d’amistats reals. Amb el mòbil sobre la taula o sense, la xerrada al Casal de Barri les Esmandies de Mataró va ser una porta oberta per parlar sobre la manera com el jovent es relaciona i, sobretot, per compartir un espai de debat, reflexió i crítica. El dijous dia 30 de novembre serà la darrera trobada del cicle de xerrades, amb un debat obert sobre el conjunt de la comunitat educativa, que posarà la cirereta del pastís a cinc intenses setmanes farcides d’interessants debats.

Rubén Escobar Capilla

L’impulsor del programa, Jaume Aguilar, dóna les claus per entendre què vol dir educar-se a jornada sencera i com els centres poden posar en pràctica aquesta nova manera d’organitzar el temps educatiu.“L’educació que tenim avui dia està molt centrada en l’escola”. Amb aquesta premissa, Jaume Aguilar

va obrir la tercera sessió dels ‘Dijous del MEM’ al Casal de Barri Les Esmandies de Mataró. Ple de gom a gom, les persones assistents van poder debatre sobre què vol dir educar-se a jornada sencera i reflexionar sobre el model horari actual, tot proposant alternatives que ajudin a organitzar d’una millor manera el temps educatiu i aportin a l’alumnat estímuls i aprenentatges més enllà dels centres escolars. Aguilar, que va ser president de la Federació de

Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, va introduir els elements per, segons va afirmar, “passar d’un sistema escolar a un sistema educatiu”.

D’una banda, Aguilar va criticar fermament el model educatiu escolar actual, que segons la seva opinió, penalitza a les famílies amb rendes més baixes. “Tal i com està plantejada l’educació avui dia, qui no té recursos, no se’n surt”, va etzibar. Per contrarestar les mancances del sistema educatiu, l’impulsor del Programa Temps i Qualitat de Vida, va dir que cal contemplar agents externs a les escoles, com les biblioteques, els museus o les entitats de lleure. “L’educació no es fa només a les escoles”, assegurà.

D’altra banda, va qüestionar que les escoles estiguin tancades els camps de setmana i que es desaprofitin els recursos públics disponibles. Aguilar va posar l’exemple de l’Ajuntament de Barcelona, que ja està experimentant l’obertura dels centres les vint-i-quatre hores amb Nou Barris i Sant Adrià. Segons el ponent, l’educació a temps complet combina aprenentatges formals i no formals i, a més del professorat, comporta la implicació de tot l’entorn socioeducatiu i de l’oferta educativa externa a l’escola. “A Mataró, per exemple, tenim una oferta cultural molt àmplia, tothom que vulgui trobar cursos o exposicions podrà fer-ho” va afirmar.

L’educació a temps complet, en aquest sentit, posa a l’infant al centre i garanteix més oportunitats educatives en condicions d’equitat. “Equitat és que tothom pugui permetre’s una educació independentment dels seus recursos econòmics”, va indicar Aguilar. En aquesta línia, els objectius de l’educació a temps complet van des d’ampliar i millorar els temps lectius, passant per la integració i l’enriquiment del temps no lectiu fins a la necessitat d’innovar o connectar amb l’entorn.

Així doncs, Aguilar va proposar que les escoles i instituts estiguin oberts fins les 19h. “La pretensió no és que tothom s’hi quedi, sinó que els estudiants puguin sortir i fer les seves activitats fora, i si ho necessiten, puguin tornar”, va puntualitzar. A més, va qüestionar el fet de posar deures a classe, ja que segons va indicar “és un element segregador”. “El 20% de l’alumnat de secundària no pot fer servir l’ordinador a casa”, va mantenir.

Durant la xerrada va posar d’exemple el model educatiu de Finlàndia, en el qual s’han eliminat les assignatures. No obstant això, va deixar clar que “la clau no és copiar models d’altres països, sinó mirar que podem introduir per millorar, a la nostra manera”. A més de l’exemple de l’Ajuntament de Barcelona i de la Fundació Bofill, entitat que col·labora amb el consistori municipal en la implementació del Programa Temps i Qualitat de Vida, va indicar que actualment ja hi ha 10 municipis on s’està implantant l’educació a temps complet.

Malgrat això, no tot són flors i violes. Aguilar va assegurar que per implementar aquest nou model educatiu calen recursos, i per tant, es necessiten cobrir despeses importants. “Portem ja tres anys en els quals fer polítiques educatives costa molt. Per la situació que vivim, costa molt que el Departament ens obri la porta. No sabem qui mana”, va dir. En tot cas, una de les debilitats del programa, segons Aguilar, és el mateix professorat, que s’ha mostrat reticent perquè “creuen que amb aquesta proposta perden poder”. “El sistema educatiu a temps complet es basa en experiències de països com Alemanya o Suïssa, i el que no se n’adonen és que són els alumnes qui guanyen en l’aprenentatge que s’enduen”, va concloure.

La conferència va finalitzar amb les preguntes de l’alumnat assistent. El dijous 16 de novembre, doncs, va servir per reflexionar col·lectivament sobre l’educació a temps complet i per posar en dubte el model educatiu actual, segons Aguilar, dissenyat per la realitat del segle XIX, però gens adaptat a les necessitats educatives del segle XXI.

Rubén Escobar Capilla

Organitzada pel Moviment Educatiu del Maresme, les persones assistents van reflexionar sobre com reduir les barreres en l’aprenentatge i com crear entorns menys homogenis que respectin la diversitat de l’aula.

El docent Miquel Selga Casarramona, amb una llarga trajectòria en primària i Educació Especial, va inaugurar el passat dijous 2 de novembre el cicle de xerrades dels ‘Dijous del MEM’ amb una conferència sobre entorns inclusius i aprenentatge personalitzat. Mestres, membres del Moviment Educatiu del Maresme (MEM) i diferents especialistes del món de l’educació van assistir al Casal de Barri Les Esmandies de Mataró, seu del MEM, per reflexionar sobre com reduir les barreres en l’aprenentatge i com aconseguir espais no homogenis on es tingui en compte les diversitats de l’alumnat i de l’aula.

“L’escola ha de canviar, millorar, o innovar?”. Amb aquesta pregunta oberta Selga va introduir la xerrada, remarcant durant tota la conferència que no hi ha respostes absolutes ni soluciones úniques. El coautor del llibre Inclusió digital a l’aula va insistir en dos conceptes claus: els entorns inclusius i el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA).  Selga va posar l’accent sobre el repte de personalitzar l’educació i, en aquest sentit, va destacar que “la mateixa societat ens reclama que l’escola sigui inclusiva, sent una aposta de gran recorregut que impregnarà com ho va fer la immersió lingüística”.

Tot i reconèixer que calen mitjans i esforços per part de l’Administració, va insistir en la tasca dels equips docents per reflexionar sobre què es fa a l’aula i com es fa. “Si no invertim el nostre temps a repensar això, mai en tindrem prou de recursos”, va apuntar. En aquest sentit, va posar en relleu el paper que ha tingut la neurociència i les seves aportacions, destacant-ne tres principis: tothom pot aprendre, tothom aprèn de manera diferent i la importància de les emocions en l’aprenentatge.

En primer lloc i pel que fa als entorns inclusius, Selga va afirmar que fins ara la docència s’ha focalitzat massa en el dèficit de l’alumne, i no tant en el que hi ha al seu voltant que l’impedeix aprendre. En relació amb això, durant la xerrada inaugural dels “Dijous del MEM” va apostar per un canvi de mirada i d’acció per reduir les barreres que hi ha en els entorns, no només físics, de l’aula. “Hi ha barreres interiors, que són emocionals, i és complicat descobrir-les, però s’han d’identificar”, va remarcar.

En un repàs històric, qui va ser coordinador de cursos sobre atenció a la diversitat del Programa de Formació Telemàtica del Departament d’Ensenyament va incidir amb què fa 50 anys la complexitat a l’aula era la mateixa, però l’única diferència és que aquesta diversitat s’havia uniformitzat. “En aquests moments la complexitat existeix, tot i que seguim intentant dividir les aules en A, B i C”, va exemplificar.

Teories com la del “mite de la mitjana imaginària” o “la falsa homogeneïtat” de Pere Pujolàs van aparèixer durant la xerrada per desconstruir la idea que tot l’alumnat ha de seguir i adaptar-se a un currículum de competències mitjà. Per rebatre aquesta proposta homogènia dins les escoles, Selga va posar l’exemple d’una cadira. “Totes les cadires a les escoles són iguals i tothom s’ha d’adaptar a la seva mida. Hem de fer que la cadira s’adapti a l’alumne, com és el cas de les cadires giratòries”, va remarcar amb un to eloqüent, qüestionant les pràctiques que homogeneïtzen l’aula.

En segon lloc, va aparèixer el concepte de Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DIA), una proposta pensada perquè tothom pugui autoregular el seu aprenentatge i adaptar-lo a les seves necessitats. “Aprendre a aprendre no és una ciència infusa”, va matissar. Davant dels possibles dubtes, va aclarir que personalitzar l’aprenentatge no és sinònim d’individualitzar-lo. “Si hi ha una competència que donarà futur a tots els alumnes, té a veure amb l’enfocament que situa l’alumne al centre i li dóna les eines per a l’autoaprenentatge”. Segons les seves paraules, no es tracta tant que el docent faci un itinerari individualitzat per a cada alumne, sinó d’acompanyar-los en el procés d’aprendre.

Per últim, va destacar tres eixos que neuròlegs americans han establert sobre l’aprenentatge: les xarxes de reconeixement (sobre què aprenem), les xarxes estratègiques (sobre com aprenem) i les xarxes afectives (sobre per què aprenem). Ell mateix va destacar la importància del tercer eix, ja que “la primera cosa que hem de buscar és la implicació de l’alumne”. Davant d’aquesta premissa, va tancar la xerrada amb una reflexió i algunes preguntes obertes. “He comprovat que el nen o nena està entenent el que li vull transmetre?”. “He procurat que la reflexió que li demano la pugui fer amb prou flexibilitat?”.

Amb una imatge d’Alicia al País de les Meravelles i una menció a la utilitat de la tecnologia com a aliada dels recursos pedagògics, Selga va concloure una xerrada que a més de Les Esmandies també va tenir la col•laboració de l’Ajuntament de Mataró i del Centre de Recursos Pedagògics del Maresme. Amb hora d’inici a les 18:30h, la conferència va posar el seu punt final a les 20h del vespre després d’un breu col•loqui entre conferenciant i assistents, i d’aquesta manera va donar el tret de sortida al cicle de xerrades dels ‘Dijous del MEM’ del 2017.

Rubén Escobar Capilla