Què és l’educació a temps complet i com posar-la en pràctica?

 

L’impulsor del programa, Jaume Aguilar, dóna les claus per entendre què vol dir educar-se a jornada sencera i com els centres poden posar en pràctica aquesta nova manera d’organitzar el temps educatiu.“L’educació que tenim avui dia està molt centrada en l’escola”. Amb aquesta premissa, Jaume Aguilar

va obrir la tercera sessió dels ‘Dijous del MEM’ al Casal de Barri Les Esmandies de Mataró. Ple de gom a gom, les persones assistents van poder debatre sobre què vol dir educar-se a jornada sencera i reflexionar sobre el model horari actual, tot proposant alternatives que ajudin a organitzar d’una millor manera el temps educatiu i aportin a l’alumnat estímuls i aprenentatges més enllà dels centres escolars. Aguilar, que va ser president de la Federació de

Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, va introduir els elements per, segons va afirmar, “passar d’un sistema escolar a un sistema educatiu”.

D’una banda, Aguilar va criticar fermament el model educatiu escolar actual, que segons la seva opinió, penalitza a les famílies amb rendes més baixes. “Tal i com està plantejada l’educació avui dia, qui no té recursos, no se’n surt”, va etzibar. Per contrarestar les mancances del sistema educatiu, l’impulsor del Programa Temps i Qualitat de Vida, va dir que cal contemplar agents externs a les escoles, com les biblioteques, els museus o les entitats de lleure. “L’educació no es fa només a les escoles”, assegurà.

D’altra banda, va qüestionar que les escoles estiguin tancades els camps de setmana i que es desaprofitin els recursos públics disponibles. Aguilar va posar l’exemple de l’Ajuntament de Barcelona, que ja està experimentant l’obertura dels centres les vint-i-quatre hores amb Nou Barris i Sant Adrià. Segons el ponent, l’educació a temps complet combina aprenentatges formals i no formals i, a més del professorat, comporta la implicació de tot l’entorn socioeducatiu i de l’oferta educativa externa a l’escola. “A Mataró, per exemple, tenim una oferta cultural molt àmplia, tothom que vulgui trobar cursos o exposicions podrà fer-ho” va afirmar.

L’educació a temps complet, en aquest sentit, posa a l’infant al centre i garanteix més oportunitats educatives en condicions d’equitat. “Equitat és que tothom pugui permetre’s una educació independentment dels seus recursos econòmics”, va indicar Aguilar. En aquesta línia, els objectius de l’educació a temps complet van des d’ampliar i millorar els temps lectius, passant per la integració i l’enriquiment del temps no lectiu fins a la necessitat d’innovar o connectar amb l’entorn.

Així doncs, Aguilar va proposar que les escoles i instituts estiguin oberts fins les 19h. “La pretensió no és que tothom s’hi quedi, sinó que els estudiants puguin sortir i fer les seves activitats fora, i si ho necessiten, puguin tornar”, va puntualitzar. A més, va qüestionar el fet de posar deures a classe, ja que segons va indicar “és un element segregador”. “El 20% de l’alumnat de secundària no pot fer servir l’ordinador a casa”, va mantenir.

Durant la xerrada va posar d’exemple el model educatiu de Finlàndia, en el qual s’han eliminat les assignatures. No obstant això, va deixar clar que “la clau no és copiar models d’altres països, sinó mirar que podem introduir per millorar, a la nostra manera”. A més de l’exemple de l’Ajuntament de Barcelona i de la Fundació Bofill, entitat que col·labora amb el consistori municipal en la implementació del Programa Temps i Qualitat de Vida, va indicar que actualment ja hi ha 10 municipis on s’està implantant l’educació a temps complet.

Malgrat això, no tot són flors i violes. Aguilar va assegurar que per implementar aquest nou model educatiu calen recursos, i per tant, es necessiten cobrir despeses importants. “Portem ja tres anys en els quals fer polítiques educatives costa molt. Per la situació que vivim, costa molt que el Departament ens obri la porta. No sabem qui mana”, va dir. En tot cas, una de les debilitats del programa, segons Aguilar, és el mateix professorat, que s’ha mostrat reticent perquè “creuen que amb aquesta proposta perden poder”. “El sistema educatiu a temps complet es basa en experiències de països com Alemanya o Suïssa, i el que no se n’adonen és que són els alumnes qui guanyen en l’aprenentatge que s’enduen”, va concloure.

La conferència va finalitzar amb les preguntes de l’alumnat assistent. El dijous 16 de novembre, doncs, va servir per reflexionar col·lectivament sobre l’educació a temps complet i per posar en dubte el model educatiu actual, segons Aguilar, dissenyat per la realitat del segle XIX, però gens adaptat a les necessitats educatives del segle XXI.

Rubén Escobar Capilla

L’assetjament escolar, a debat a la segona sessió dels ‘Dijous del MEM”

El psicopedagog i terapeuta familiar Ramón Almirall va compartir una reflexió sobre les causes del bullying i va donar algunes eines per identificar-lo i prevenir-lo.

L’assetjament escolar, un fenomen històric que també és present a les escoles avui dia. Aquest va ser el tema central de la segona sessió dels ‘Dijous del MEM’, un acte que va comptar amb la ponència del psicopedagog i terapeuta familiar Ramón Almirall, expert sobre bullying que va reflexionar davant de les persones assistents sobre quines són les causes que el provoquen i quines mesures existeixen per prevenir-lo. Com abordem els casos d’assetjament? Com cerquem mesures disciplinàries per posar-hi remei? Aquestes són algunes de les qüestions que va intentar resoldre.

 

Almirall va començar la conferència identificant les característiques de l’assetjament escolar. “El bullying és un drama ocult, un patiment profundíssim que s’ha de saber diferenciar d’altres violències escolars”, va aclarir. Perquè hi hagi una situació d’assetjament, va indicar que eren necessaris tres elements diferencials: una intencionalitat clara acompanyada de crueltat, la continuïtat més enllà de l’acció puntual i un desequilibri clar entre persona agressora i víctima.

“Tenim un perill ara mateix, i és que l’assetjament s’agafi com una moda i es converteixi en un fet trivial i normal”, va assenyalar. En aquest sentit, Almirall va incidir sobre els efectes negatius que provoca el bullying sobre les víctimes, com és el descens de l’autoestima, estats d’ansietat o una afectació en els aprenentatges i en els àmbits relacionals de la persona que pateix assetjament. Amb exemples de la seva experiència professional que va compartir davant l’alumnat present a la xerrada, va confirmar que en la majoria de casos “la víctima no entén per què li ha tocat a ella el rebre”.

Aquest desemparament i desconcert davant de no trobar-li una resposta racional a la situació que pateix, segons paraules d’Almirall, agreuja la soledat i perllonga la vivència d’indefensió.

Citant a autors com Dan Olweus, que defineix el bullying com una conducta de persecució física i/o psicològica amb una víctima escollida per a la consecució de repetits atacs, el psicopedagog i autor del llibre que va donar el nom a la xerrada, va contextualitzar l’assetjament escolar i va comparar-lo amb altres èpoques. “El bullying depèn molt de l’època i dels factors estructurals que el sostenen. Per exemple, ara també tenim el ciberbullying”, va indicar, fent referència a les eines online que faciliten un assetjament en l’àmbit digital.

Actualment, va destacar que en la societat en la qual ens trobem té alguns trets característics, com són: l’eclipsi de l’autoritat, la importància creixent de la mirada i la imatge com a fonts privilegiades del gaudi en el món digital, la desorientació adolescent respecte a les identitats sexuals i el desemparament dels adolescents davant la incertesa del futur. Aquests factors faciliten l’aparició de conductes de bullying, que segons el psicopedagog, es manifesten sobretot entre 4t de Primària i 3r de la ESO.

Un aspecte que Almirall va subratllar amb vehemència és el fet que l’assetjament no només compta amb la participació de persona agressora i víctima, sinó també d’altres grups situats al voltant: les persones seguidores, les partidàries, les neutrals, les possibles defensores de la víctima i les defensores. El context relacional entre aquestes persones és el que també determina que es produeixi una situació d’assetjament. “És la dinàmica relacional entre tots aquests, no només l’agressió d’un a un altre, sinó el moviment de tota l’escena el que perpetua o pot desgavellar la situació d’assetjament”.

Pel que fa a les maneres per prevenir l’assetjament, Almirall va donar algunes claus. La primera, és fer creuar els diferents grups implicats per “obligar-los a descobrir una imatge diferent més enllà de l’estereotip que tenien de l’altre”. A més, va incidir en què l’abordatge de la situació s’ha de fer des de la subjectivitat del cas, i els centres han de reaccionar amb celeritat i de manera contundent condemnant qualsevol acció d’assetjament. “La primera actuació mai ha de ser asseure a assetjador/a i víctima”, va aclarir. “Sempre ha de ser una acció correccional del centre educatiu contra l’assetjador, amb una diligència que deixi clar que el centre està en contra de l’agressió, però no de la persona”, va afegir.

La xerrada, celebrada el dijous 9 de novembre a les 18:30h, va concloure amb les preguntes de l’alumnat en una dinàmica conversa entre ponent i persones assistents. “És importantíssim deixar de pensar que una queixa és exagerada o que no hi ha per tant. Mai hem de tancar la porta a les famílies que volen parlar amb el professorat, i sempre hem d’escoltar i estar molt atents per saber si hi ha indicadors que ens poden fer pensar sobre si realment s’està produint una situació d’assetjament”, va remarcar.

Rubén Escobar Capilla

Miquel Selga inaugura el cicle de xerrades dels ‘Dijous del MEM’ amb una conferència sobre escola i inclusió

Organitzada pel Moviment Educatiu del Maresme, les persones assistents van reflexionar sobre com reduir les barreres en l’aprenentatge i com crear entorns menys homogenis que respectin la diversitat de l’aula.

 

 

El docent Miquel Selga Casarramona, amb una llarga trajectòria en primària i Educació Especial, va inaugurar el passat dijous 2 de novembre el cicle de xerrades dels ‘Dijous del MEM’ amb una conferència sobre entorns inclusius i aprenentatge personalitzat. Mestres, membres del Moviment Educatiu del Maresme (MEM) i diferents especialistes del món de l’educació van assistir al Casal de Barri Les Esmandies de Mataró, seu del MEM, per reflexionar sobre com reduir les barreres en l’aprenentatge i com aconseguir espais no homogenis on es tingui en compte les diversitats de l’alumnat i de l’aula.

“L’escola ha de canviar, millorar, o innovar?”. Amb aquesta pregunta oberta Selga va introduir la xerrada, remarcant durant tota la conferència que no hi ha respostes absolutes ni soluciones úniques. El coautor del llibre Inclusió digital a l’aula va insistir en dos conceptes claus: els entorns inclusius i el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA).  Selga va posar l’accent sobre el repte de personalitzar l’educació i, en aquest sentit, va destacar que “la mateixa societat ens reclama que l’escola sigui inclusiva, sent una aposta de gran recorregut que impregnarà com ho va fer la immersió lingüística”.

Tot i reconèixer que calen mitjans i esforços per part de l’Administració, va insistir en la tasca dels equips docents per reflexionar sobre què es fa a l’aula i com es fa. “Si no invertim el nostre temps a repensar això, mai en tindrem prou de recursos”, va apuntar. En aquest sentit, va posar en relleu el paper que ha tingut la neurociència i les seves aportacions, destacant-ne tres principis: tothom pot aprendre, tothom aprèn de manera diferent i la importància de les emocions en l’aprenentatge.

En primer lloc i pel que fa als entorns inclusius, Selga va afirmar que fins ara la docència s’ha focalitzat massa en el dèficit de l’alumne, i no tant en el que hi ha al seu voltant que l’impedeix aprendre. En relació amb això, durant la xerrada inaugural dels “Dijous del MEM” va apostar per un canvi de mirada i d’acció per reduir les barreres que hi ha en els entorns, no només físics, de l’aula. “Hi ha barreres interiors, que són emocionals, i és complicat descobrir-les, però s’han d’identificar”, va remarcar.

En un repàs històric, qui va ser coordinador de cursos sobre atenció a la diversitat del Programa de Formació Telemàtica del Departament d’Ensenyament va incidir amb què fa 50 anys la complexitat a l’aula era la mateixa, però l’única diferència és que aquesta diversitat s’havia uniformitzat. “En aquests moments la complexitat existeix, tot i que seguim intentant dividir les aules en A, B i C”, va exemplificar.

Teories com la del “mite de la mitjana imaginària” o “la falsa homogeneïtat” de Pere Pujolàs van aparèixer durant la xerrada per desconstruir la idea que tot l’alumnat ha de seguir i adaptar-se a un currículum de competències mitjà. Per rebatre aquesta proposta homogènia dins les escoles, Selga va posar l’exemple d’una cadira. “Totes les cadires a les escoles són iguals i tothom s’ha d’adaptar a la seva mida. Hem de fer que la cadira s’adapti a l’alumne, com és el cas de les cadires giratòries”, va remarcar amb un to eloqüent, qüestionant les pràctiques que homogeneïtzen l’aula.

En segon lloc, va aparèixer el concepte de Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DIA), una proposta pensada perquè tothom pugui autoregular el seu aprenentatge i adaptar-lo a les seves necessitats. “Aprendre a aprendre no és una ciència infusa”, va matissar. Davant dels possibles dubtes, va aclarir que personalitzar l’aprenentatge no és sinònim d’individualitzar-lo. “Si hi ha una competència que donarà futur a tots els alumnes, té a veure amb l’enfocament que situa l’alumne al centre i li dóna les eines per a l’autoaprenentatge”. Segons les seves paraules, no es tracta tant que el docent faci un itinerari individualitzat per a cada alumne, sinó d’acompanyar-los en el procés d’aprendre.

Per últim, va destacar tres eixos que neuròlegs americans han establert sobre l’aprenentatge: les xarxes de reconeixement (sobre què aprenem), les xarxes estratègiques (sobre com aprenem) i les xarxes afectives (sobre per què aprenem). Ell mateix va destacar la importància del tercer eix, ja que “la primera cosa que hem de buscar és la implicació de l’alumne”. Davant d’aquesta premissa, va tancar la xerrada amb una reflexió i algunes preguntes obertes. “He comprovat que el nen o nena està entenent el que li vull transmetre?”. “He procurat que la reflexió que li demano la pugui fer amb prou flexibilitat?”.

Amb una imatge d’Alicia al País de les Meravelles i una menció a la utilitat de la tecnologia com a aliada dels recursos pedagògics, Selga va concloure una xerrada que a més de Les Esmandies també va tenir la col•laboració de l’Ajuntament de Mataró i del Centre de Recursos Pedagògics del Maresme. Amb hora d’inici a les 18:30h, la conferència va posar el seu punt final a les 20h del vespre després d’un breu col•loqui entre conferenciant i assistents, i d’aquesta manera va donar el tret de sortida al cicle de xerrades dels ‘Dijous del MEM’ del 2017.

Rubén Escobar Capilla