Aprenent a coeducar (Secundària, batxillerat i cicles)
Reflexió i renovació pedagògica
Belluga’t
(A l’aula) conèixer-te per emocionar-te
Aprenentatge Cooperatiu
Situacions d’aprenentatge: repte o oportunitat? (Educació bàsica)
Introducció a la intel·ligència artificial: Com la IA està transformant el nostre món (Internivells)
BALLA’M. Dansa creativa a l’aula per a totes les edats
Hi ha Instituts que opten per facilitar l’aprenentatge de l’alumnat a partir del treball per projectes, un plantejament que ofereix més avantatges educatius que les assignatures en si. Aquesta metodologia motiva més, ajuda a connectar coneixements, promou que prenguin decisions i dissenyin actuacions.
Després de l’èxit de les primeres Jornades – més enllà de la bona participació, l’impuls d’una xarxa de centres a l’Alt Maresme- optem per una doble línia, animar els centres a adoptar millores en les metodologies i currículum, així com a aprofundir en punts claus que estan sorgint en el desenvolupament del treball en els instituts dels territoris dels Serveis Territorials ( Vallès Oriental – Maresme ).
Les Jornades han sigut producte de la col·laboració entre el MEM i l’ICE de l’UAB i els CRP de l’Alt Maresme i Vallès Oriental ( Bigues i Riells) s’han plantejat per ajudar a pensar-hi.
Programa:
Dimarts , 16 d’octubre de 2018
El treball per projectes, una visió des de la renovació pedagògica, a càrrec de Francesc Imbernon, catedràtic de la UB
Presentació Begonya Oliveras, responsable de la xarxa d’Instituts Innovadors de l’ICE UAB.
Àmbits de treball : Dinamització dels Claustres amb l’Institut Bisbe Sivilla de Calella i l’Institut Marta Estrada de Granollers
Dinàmiques de l’alumnat, convivència, treball grupal, treball emocional….amb l’Institut de Sant Pol de Mar
Dijous, 18 d’octubre de 2018
Resum del debat: “Les (necessàries) tensions en el viatge a l’aprenentatge”. A càrrec de Sergi del Moral de l’Institut-Escola Les Vinyes de Castellbisbal i Jordi Domènech de l’Institut Marta Estrada de Granollers.
Àmbits de treball: L’avaluació i els projectes amb l’Institut Tordària de Tordera i l’Institut El Vern de Lliça de Vall.
L’impulsor del programa, Jaume Aguilar, dóna les claus per entendre què vol dir educar-se a jornada sencera i com els centres poden posar en pràctica aquesta nova manera d’organitzar el temps educatiu.“L’educació que tenim avui dia està molt centrada en l’escola”. Amb aquesta premissa, Jaume Aguilar
va obrir la tercera sessió dels ‘Dijous del MEM’ al Casal de Barri Les Esmandies de Mataró. Ple de gom a gom, les persones assistents van poder debatre sobre què vol dir educar-se a jornada sencera i reflexionar sobre el model horari actual, tot proposant alternatives que ajudin a organitzar d’una millor manera el temps educatiu i aportin a l’alumnat estímuls i aprenentatges més enllà dels centres escolars. Aguilar, que va ser president de la Federació de
Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, va introduir els elements per, segons va afirmar, “passar d’un sistema escolar a un sistema educatiu”.
D’una banda, Aguilar va criticar fermament el model educatiu escolar actual, que segons la seva opinió, penalitza a les famílies amb rendes més baixes. “Tal i com està plantejada l’educació avui dia, qui no té recursos, no se’n surt”, va etzibar. Per contrarestar les mancances del sistema educatiu, l’impulsor del Programa Temps i Qualitat de Vida, va dir que cal contemplar agents externs a les escoles, com les biblioteques, els museus o les entitats de lleure. “L’educació no es fa només a les escoles”, assegurà.
D’altra banda, va qüestionar que les escoles estiguin tancades els camps de setmana i que es desaprofitin els recursos públics disponibles. Aguilar va posar l’exemple de l’Ajuntament de Barcelona, que ja està experimentant l’obertura dels centres les vint-i-quatre hores amb Nou Barris i Sant Adrià. Segons el ponent, l’educació a temps complet combina aprenentatges formals i no formals i, a més del professorat, comporta la implicació de tot l’entorn socioeducatiu i de l’oferta educativa externa a l’escola. “A Mataró, per exemple, tenim una oferta cultural molt àmplia, tothom que vulgui trobar cursos o exposicions podrà fer-ho” va afirmar.
L’educació a temps complet, en aquest sentit, posa a l’infant al centre i garanteix més oportunitats educatives en condicions d’equitat. “Equitat és que tothom pugui permetre’s una educació independentment dels seus recursos econòmics”, va indicar Aguilar. En aquesta línia, els objectius de l’educació a temps complet van des d’ampliar i millorar els temps lectius, passant per la integració i l’enriquiment del temps no lectiu fins a la necessitat d’innovar o connectar amb l’entorn.
Així doncs, Aguilar va proposar que les escoles i instituts estiguin oberts fins les 19h. “La pretensió no és que tothom s’hi quedi, sinó que els estudiants puguin sortir i fer les seves activitats fora, i si ho necessiten, puguin tornar”, va puntualitzar. A més, va qüestionar el fet de posar deures a classe, ja que segons va indicar “és un element segregador”. “El 20% de l’alumnat de secundària no pot fer servir l’ordinador a casa”, va mantenir.
Durant la xerrada va posar d’exemple el model educatiu de Finlàndia, en el qual s’han eliminat les assignatures. No obstant això, va deixar clar que “la clau no és copiar models d’altres països, sinó mirar que podem introduir per millorar, a la nostra manera”. A més de l’exemple de l’Ajuntament de Barcelona i de la Fundació Bofill, entitat que col·labora amb el consistori municipal en la implementació del Programa Temps i Qualitat de Vida, va indicar que actualment ja hi ha 10 municipis on s’està implantant l’educació a temps complet.
Malgrat això, no tot són flors i violes. Aguilar va assegurar que per implementar aquest nou model educatiu calen recursos, i per tant, es necessiten cobrir despeses importants. “Portem ja tres anys en els quals fer polítiques educatives costa molt. Per la situació que vivim, costa molt que el Departament ens obri la porta. No sabem qui mana”, va dir. En tot cas, una de les debilitats del programa, segons Aguilar, és el mateix professorat, que s’ha mostrat reticent perquè “creuen que amb aquesta proposta perden poder”. “El sistema educatiu a temps complet es basa en experiències de països com Alemanya o Suïssa, i el que no se n’adonen és que són els alumnes qui guanyen en l’aprenentatge que s’enduen”, va concloure.
La conferència va finalitzar amb les preguntes de l’alumnat assistent. El dijous 16 de novembre, doncs, va servir per reflexionar col·lectivament sobre l’educació a temps complet i per posar en dubte el model educatiu actual, segons Aguilar, dissenyat per la realitat del segle XIX, però gens adaptat a les necessitats educatives del segle XXI.