Cicle de xerrades del MEM
Adjuntem la xerrada que vam realitzar sobre COMUNICACIÓ I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES AMB ADOLESCENTS a càrrec de Sígrid Fabrique, tal i com us vam transmetre a la xerrada, perquè tingueu tots els materials i eines que vam comentar.
ENLLAÇ
Un curs més programem el cicle de xerrades, per parlar d’aquells temes que creiem que ens poden interessar a tots, temes d’actualitat per a tothom.
El proper 18 de gener de 2023, a les 18h de la tarda ens trobarem de nou a l’Espai Mataró Connecta, Plaça de la Muralla, 21 de Mataró.
No cal inscripció prèvia. Xerrada gratuïta
Per parlar de la COMUNICACIÓ I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES AMB ADOLESCENTS a càrrec de Sígrid Fadrique.
Sóc la Sigrid Fadrique, psicòloga i terapeuta Infanto juvenil i pel 18 de gener et proposo compartir una tarda, a la seu del MEM, on parlarem sobre l’adolescència del S.XXI. Tan si ets mestr@, com educador@, com pare o mare, aquest espai sens dubte és per tu. Ens aproparem a la complexitat que acompanya aquesta etapa evolutiva tan delicada, preciosa i fascinant, veurem i treballarem el com comunicar-nos amb ells d’una manera assertiva i empàtica, mitjançant diversos recursos i materials. Per últim, també farem una mica de debat, precs i preguntes per resoldre dubtes. T’hi espero amb els braços ben oberts i amb moltes ganes de compartir.
Vam iniciar el cicle l’11 d’octubre, parlant del Català sense percentatges a càrrec de Puri Pinto i Fernández, filòloga i professora de llengua i literatura catalana a l’ensenyament secundari, a les 6 h de la tarda a l’Espai Mataró Connecta.
L’ús de la llengua catalana a les aules és, des de fa temps, un indicador i una solució clau de la crisi vital de la llengua. La immersió fou una manera adient de posar el català a l’abast del jovent que no el parlava a casa seva. Actualment, però, existeixen argumentaris que critiquen i volen tirar enrere tal mètode de democratització del coneixement de la llengua, i ho fan a través de la quantificació i els percentatges… però… Realment la llengua, en el moment actual, sucumbiria davant d’aquestes crítiques si l’empoderament real i legítim dels seus nous parlants s’hagués realitzat? Què fa més mal a la llengua catalana?
Quantificar-la en percentatges o obviar el gran poder de vitalització que podria haver assolit de mans dels seus parlants adoptants, producte d’una immersió que ni se’ls va plantejar ni els va saber ubicar en un nou perfil, legítim i necessari, que sumava en pro d’una nova catalanodiversitat? La correspondència entre les aules i l’adopció de la llengua, tal volta aquesta és la millor manera de diluir la fragilitat de la llengua vehicular a l’escola catalana i l’amenaça que l’assetja.
