El psicopedagog i terapeuta familiar Ramón Almirall va compartir una reflexió sobre les causes del bullying i va donar algunes eines per identificar-lo i prevenir-lo.

L’assetjament escolar, un fenomen històric que també és present a les escoles avui dia. Aquest va ser el tema central de la segona sessió dels ‘Dijous del MEM’, un acte que va comptar amb la ponència del psicopedagog i terapeuta familiar Ramón Almirall, expert sobre bullying que va reflexionar davant de les persones assistents sobre quines són les causes que el provoquen i quines mesures existeixen per prevenir-lo. Com abordem els casos d’assetjament? Com cerquem mesures disciplinàries per posar-hi remei? Aquestes són algunes de les qüestions que va intentar resoldre.

Almirall va començar la conferència identificant les característiques de l’assetjament escolar. “El bullying és un drama ocult, un patiment profundíssim que s’ha de saber diferenciar d’altres violències escolars”, va aclarir. Perquè hi hagi una situació d’assetjament, va indicar que eren necessaris tres elements diferencials: una intencionalitat clara acompanyada de crueltat, la continuïtat més enllà de l’acció puntual i un desequilibri clar entre persona agressora i víctima.

“Tenim un perill ara mateix, i és que l’assetjament s’agafi com una moda i es converteixi en un fet trivial i normal”, va assenyalar. En aquest sentit, Almirall va incidir sobre els efectes negatius que provoca el bullying sobre les víctimes, com és el descens de l’autoestima, estats d’ansietat o una afectació en els aprenentatges i en els àmbits relacionals de la persona que pateix assetjament. Amb exemples de la seva experiència professional que va compartir davant l’alumnat present a la xerrada, va confirmar que en la majoria de casos “la víctima no entén per què li ha tocat a ella el rebre”.

Aquest desemparament i desconcert davant de no trobar-li una resposta racional a la situació que pateix, segons paraules d’Almirall, agreuja la soledat i perllonga la vivència d’indefensió.

Citant a autors com Dan Olweus, que defineix el bullying com una conducta de persecució física i/o psicològica amb una víctima escollida per a la consecució de repetits atacs, el psicopedagog i autor del llibre que va donar el nom a la xerrada, va contextualitzar l’assetjament escolar i va comparar-lo amb altres èpoques. “El bullying depèn molt de l’època i dels factors estructurals que el sostenen. Per exemple, ara també tenim el ciberbullying”, va indicar, fent referència a les eines online que faciliten un assetjament en l’àmbit digital.

Actualment, va destacar que en la societat en la qual ens trobem té alguns trets característics, com són: l’eclipsi de l’autoritat, la importància creixent de la mirada i la imatge com a fonts privilegiades del gaudi en el món digital, la desorientació adolescent respecte a les identitats sexuals i el desemparament dels adolescents davant la incertesa del futur. Aquests factors faciliten l’aparició de conductes de bullying, que segons el psicopedagog, es manifesten sobretot entre 4t de Primària i 3r de la ESO.

Un aspecte que Almirall va subratllar amb vehemència és el fet que l’assetjament no només compta amb la participació de persona agressora i víctima, sinó també d’altres grups situats al voltant: les persones seguidores, les partidàries, les neutrals, les possibles defensores de la víctima i les defensores. El context relacional entre aquestes persones és el que també determina que es produeixi una situació d’assetjament. “És la dinàmica relacional entre tots aquests, no només l’agressió d’un a un altre, sinó el moviment de tota l’escena el que perpetua o pot desgavellar la situació d’assetjament”.

Pel que fa a les maneres per prevenir l’assetjament, Almirall va donar algunes claus. La primera, és fer creuar els diferents grups implicats per “obligar-los a descobrir una imatge diferent més enllà de l’estereotip que tenien de l’altre”. A més, va incidir en què l’abordatge de la situació s’ha de fer des de la subjectivitat del cas, i els centres han de reaccionar amb celeritat i de manera contundent condemnant qualsevol acció d’assetjament. “La primera actuació mai ha de ser asseure a assetjador/a i víctima”, va aclarir. “Sempre ha de ser una acció correccional del centre educatiu contra l’assetjador, amb una diligència que deixi clar que el centre està en contra de l’agressió, però no de la persona”, va afegir.

La xerrada, celebrada el dijous 9 de novembre a les 18:30h, va concloure amb les preguntes de l’alumnat en una dinàmica conversa entre ponent i persones assistents. “És importantíssim deixar de pensar que una queixa és exagerada o que no hi ha per tant. Mai hem de tancar la porta a les famílies que volen parlar amb el professorat, i sempre hem d’escoltar i estar molt atents per saber si hi ha indicadors que ens poden fer pensar sobre si realment s’està produint una situació d’assetjament”, va remarcar.

Rubén Escobar Capilla

Organitzada pel Moviment Educatiu del Maresme, les persones assistents van reflexionar sobre com reduir les barreres en l’aprenentatge i com crear entorns menys homogenis que respectin la diversitat de l’aula.

El docent Miquel Selga Casarramona, amb una llarga trajectòria en primària i Educació Especial, va inaugurar el passat dijous 2 de novembre el cicle de xerrades dels ‘Dijous del MEM’ amb una conferència sobre entorns inclusius i aprenentatge personalitzat. Mestres, membres del Moviment Educatiu del Maresme (MEM) i diferents especialistes del món de l’educació van assistir al Casal de Barri Les Esmandies de Mataró, seu del MEM, per reflexionar sobre com reduir les barreres en l’aprenentatge i com aconseguir espais no homogenis on es tingui en compte les diversitats de l’alumnat i de l’aula.

“L’escola ha de canviar, millorar, o innovar?”. Amb aquesta pregunta oberta Selga va introduir la xerrada, remarcant durant tota la conferència que no hi ha respostes absolutes ni soluciones úniques. El coautor del llibre Inclusió digital a l’aula va insistir en dos conceptes claus: els entorns inclusius i el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA).  Selga va posar l’accent sobre el repte de personalitzar l’educació i, en aquest sentit, va destacar que “la mateixa societat ens reclama que l’escola sigui inclusiva, sent una aposta de gran recorregut que impregnarà com ho va fer la immersió lingüística”.

Tot i reconèixer que calen mitjans i esforços per part de l’Administració, va insistir en la tasca dels equips docents per reflexionar sobre què es fa a l’aula i com es fa. “Si no invertim el nostre temps a repensar això, mai en tindrem prou de recursos”, va apuntar. En aquest sentit, va posar en relleu el paper que ha tingut la neurociència i les seves aportacions, destacant-ne tres principis: tothom pot aprendre, tothom aprèn de manera diferent i la importància de les emocions en l’aprenentatge.

En primer lloc i pel que fa als entorns inclusius, Selga va afirmar que fins ara la docència s’ha focalitzat massa en el dèficit de l’alumne, i no tant en el que hi ha al seu voltant que l’impedeix aprendre. En relació amb això, durant la xerrada inaugural dels “Dijous del MEM” va apostar per un canvi de mirada i d’acció per reduir les barreres que hi ha en els entorns, no només físics, de l’aula. “Hi ha barreres interiors, que són emocionals, i és complicat descobrir-les, però s’han d’identificar”, va remarcar.

En un repàs històric, qui va ser coordinador de cursos sobre atenció a la diversitat del Programa de Formació Telemàtica del Departament d’Ensenyament va incidir amb què fa 50 anys la complexitat a l’aula era la mateixa, però l’única diferència és que aquesta diversitat s’havia uniformitzat. “En aquests moments la complexitat existeix, tot i que seguim intentant dividir les aules en A, B i C”, va exemplificar.

Teories com la del “mite de la mitjana imaginària” o “la falsa homogeneïtat” de Pere Pujolàs van aparèixer durant la xerrada per desconstruir la idea que tot l’alumnat ha de seguir i adaptar-se a un currículum de competències mitjà. Per rebatre aquesta proposta homogènia dins les escoles, Selga va posar l’exemple d’una cadira. “Totes les cadires a les escoles són iguals i tothom s’ha d’adaptar a la seva mida. Hem de fer que la cadira s’adapti a l’alumne, com és el cas de les cadires giratòries”, va remarcar amb un to eloqüent, qüestionant les pràctiques que homogeneïtzen l’aula.

En segon lloc, va aparèixer el concepte de Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DIA), una proposta pensada perquè tothom pugui autoregular el seu aprenentatge i adaptar-lo a les seves necessitats. “Aprendre a aprendre no és una ciència infusa”, va matissar. Davant dels possibles dubtes, va aclarir que personalitzar l’aprenentatge no és sinònim d’individualitzar-lo. “Si hi ha una competència que donarà futur a tots els alumnes, té a veure amb l’enfocament que situa l’alumne al centre i li dóna les eines per a l’autoaprenentatge”. Segons les seves paraules, no es tracta tant que el docent faci un itinerari individualitzat per a cada alumne, sinó d’acompanyar-los en el procés d’aprendre.

Per últim, va destacar tres eixos que neuròlegs americans han establert sobre l’aprenentatge: les xarxes de reconeixement (sobre què aprenem), les xarxes estratègiques (sobre com aprenem) i les xarxes afectives (sobre per què aprenem). Ell mateix va destacar la importància del tercer eix, ja que “la primera cosa que hem de buscar és la implicació de l’alumne”. Davant d’aquesta premissa, va tancar la xerrada amb una reflexió i algunes preguntes obertes. “He comprovat que el nen o nena està entenent el que li vull transmetre?”. “He procurat que la reflexió que li demano la pugui fer amb prou flexibilitat?”.

Amb una imatge d’Alicia al País de les Meravelles i una menció a la utilitat de la tecnologia com a aliada dels recursos pedagògics, Selga va concloure una xerrada que a més de Les Esmandies també va tenir la col•laboració de l’Ajuntament de Mataró i del Centre de Recursos Pedagògics del Maresme. Amb hora d’inici a les 18:30h, la conferència va posar el seu punt final a les 20h del vespre després d’un breu col•loqui entre conferenciant i assistents, i d’aquesta manera va donar el tret de sortida al cicle de xerrades dels ‘Dijous del MEM’ del 2017.

Rubén Escobar Capilla

Com cada any,  des del Moviment Educatiu del Maresme, organitzem un cicle de xerrades gratuïtes obertes a tothom.

Ens trobarem cada dijous de novembre a 2/4 de 7h de la tarda, a la seu del MEM, Ronda O’Donnell, 94 2n. Casal de Barri Esmandies de Mataró.

Us hi esperem!

Díptic del Dijous del MEM

A mesura que anirem avançant el cicle de xerrades, penjarem articles que resumiran les sessions, realitzats pel periodista Rubén Escobar.

02/11 Miquel Selga. Entorns universals per a l’aprenentatge personalitzat

09/11 Ramón Almirall. Bullyng: Una falsa sortida per als adolescents

16/11 Jaume Aguilar. Educació a temps complet

23/11 Debat alumnat de secundària: Com ens relacionem entre nosaltres?

30/11 Debat sobre el model Institut-Escola