Com ens relacionem? Alumnat de 4t d’ESO i Batxillerat de diferents instituts de Mataró van protagonitzar una taula rodona al voltant de l’ús de les xarxes socials i de com es comunica el jovent avui dia. El col·loqui es va celebrar amb motiu del Dia Internacional contra la Violència vers les Dones, que va tenir lloc el passat 25 de novembre.

La quarta sessió dels ‘Dijous del MEM’ no va tenir cap ponent principal, sinó que van ser alumnes de diferents instituts de Mataró qui amb les seves intervencions van abordar el tema de com es relaciona el jovent avui dia. Alumnat de 4t d’ ESO i Batxillerat van tenir un interessant debat sobre les xarxes socials, l’ús del Whatsapp o la influència d’Instagram en el seu dia a dia. El col·loqui es va celebrar en el marc del Dia Internacional Contra la Violència, que es commemora cada any el dia 25 de novembre.

L’objectiu de la xerrada era crear un espai íntim i de debat perquè el jovent expliqués des de la seva experiència quines característiques té la comunicació al segle XXI. “Avui dia hi ha més malentesos a través de les plataformes digitals, perquè no veus els gestos de l’altra persona, a diferència de la comunicació cara a cara”, va dir una de les alumnes participants. Durant la introducció al debat es van tractar diversos aspectes de la comunicació, com el silenci, el tacte, el clima i l’actitud a l’hora de comunicar o la comunicació no verbal.

L’alumnat convidat, amb grandiloqüència i arguments contrastats, va opinar sobre el fet de posar límits a una relació o el moment d’assimilar quan una relació s’acaba. “Si a una persona ja no li toca estar a la meva vida, li desitjaré el millor, sense pensar-hi cada dia”, es va dir. “Per sort, gràcies a la tecnologia ara ens podem mantenir en contacte”, va afegir una de les alumnes.

Un dels punts de la taula rodona més comentats va ser el moment en el qual es va dialogar sobre com es manifesten els prejudicis amb l’ús de les xarxes socials. “Amb Instagram, la vida social te la prens amb més importància, vols donar una bona imatge”. Veus testimonials dels nois i noies participants van afirmar que quan alguna persona els jutja, s’ho poden prendre molt personalment. “Tenim por al rebuig social, a trobar-nos sols, i per això tenim aquests prejudicis”, va dir un dels alumnes, amb un to d’anàlisi i crítica.

De fet, quan el moderador va preguntar sobre si Facebook era la xarxa social que més feien servir, un perllongat ‘no’ de negació es va estendre per la sala. Instagram s’ha instal·lat com la xarxa social de referència entre el jovent, a més d’altres eines com Whatsapp. “Hi ha gent que pensa que si penges una fotografia has de batre el rècord de likes. Jo la penjo perquè m’agrada i és una manera d’expressar-me artísticament”, va compartir una de les alumnes.

El punt àlgid de la xerrada va arribar quan es van tractar diferents casos reals de situacions dures viscudes a les xarxes. Un pare que també participava en el debat va afirmar que “avui dia hi ha una necessitat imperiosa d’estar constantment connectat amb el món”. El mateix alumnat va reconèixer que de vegades el telèfon mòbil pot ser un problema, ja que es pot convertir en una obsessió, però també van apuntar cap als diferents avantatges que presenta.

Les crítiques a l’ús de les xarxes es van centrar en l’afany de reconeixement social que hi ha, el control a través de les pantalles o l’anomenat postureig. “Si estic en un bar amb un amic, potser li faig una foto al cafè que m’estic prenent, i me n’oblido del meu amic”, van dir. En aquesta línia, una alumna va afegir que de vegades les seves amigues van a un lloc concret per fer-se una fotografia, però no observen el paisatge, o el lloc: només els interessa fer-se la fotografia i compartir-la.

Gairebé cap al final de la xerrada, un alumne va compartir que va fer el Camí de Santiago sense mòbil, i va ser tota una experiència. “El fet de no portar mòbil em va enriquir molt perquè l’únic contacte que tenia era la gent d’allà”. Per contra, un dels aspectes positius que es van posar en relleu és el fet que les xarxes socials són una eina de suport per a les persones més tímides.

Pel que fa al control a través del mòbil, es va debatre sobre els efectes que pot tenir en una relació de parella i també en les relacions d’amistat. A més, es va criticar que s’etiqueti a la gent només per la imatge que donen en aquestes plataformes. “Algú que surt jugant en un videojoc a una foto no el converteix automàticament en un friki”, van dir.
Amb tot, es va arribar a conclusions com que una persona amb 1.000 seguidors potser no té cap amic o amiga de veritat, de la mateixa manera que una que en tingui 100, potser té en comparació un número més gran d’amistats reals. Amb el mòbil sobre la taula o sense, la xerrada al Casal de Barri les Esmandies de Mataró va ser una porta oberta per parlar sobre la manera com el jovent es relaciona i, sobretot, per compartir un espai de debat, reflexió i crítica. El dijous dia 30 de novembre serà la darrera trobada del cicle de xerrades, amb un debat obert sobre el conjunt de la comunitat educativa, que posarà la cirereta del pastís a cinc intenses setmanes farcides d’interessants debats.

Rubén Escobar Capilla

L’impulsor del programa, Jaume Aguilar, dóna les claus per entendre què vol dir educar-se a jornada sencera i com els centres poden posar en pràctica aquesta nova manera d’organitzar el temps educatiu.“L’educació que tenim avui dia està molt centrada en l’escola”. Amb aquesta premissa, Jaume Aguilar

va obrir la tercera sessió dels ‘Dijous del MEM’ al Casal de Barri Les Esmandies de Mataró. Ple de gom a gom, les persones assistents van poder debatre sobre què vol dir educar-se a jornada sencera i reflexionar sobre el model horari actual, tot proposant alternatives que ajudin a organitzar d’una millor manera el temps educatiu i aportin a l’alumnat estímuls i aprenentatges més enllà dels centres escolars. Aguilar, que va ser president de la Federació de

Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, va introduir els elements per, segons va afirmar, “passar d’un sistema escolar a un sistema educatiu”.

D’una banda, Aguilar va criticar fermament el model educatiu escolar actual, que segons la seva opinió, penalitza a les famílies amb rendes més baixes. “Tal i com està plantejada l’educació avui dia, qui no té recursos, no se’n surt”, va etzibar. Per contrarestar les mancances del sistema educatiu, l’impulsor del Programa Temps i Qualitat de Vida, va dir que cal contemplar agents externs a les escoles, com les biblioteques, els museus o les entitats de lleure. “L’educació no es fa només a les escoles”, assegurà.

D’altra banda, va qüestionar que les escoles estiguin tancades els camps de setmana i que es desaprofitin els recursos públics disponibles. Aguilar va posar l’exemple de l’Ajuntament de Barcelona, que ja està experimentant l’obertura dels centres les vint-i-quatre hores amb Nou Barris i Sant Adrià. Segons el ponent, l’educació a temps complet combina aprenentatges formals i no formals i, a més del professorat, comporta la implicació de tot l’entorn socioeducatiu i de l’oferta educativa externa a l’escola. “A Mataró, per exemple, tenim una oferta cultural molt àmplia, tothom que vulgui trobar cursos o exposicions podrà fer-ho” va afirmar.

L’educació a temps complet, en aquest sentit, posa a l’infant al centre i garanteix més oportunitats educatives en condicions d’equitat. “Equitat és que tothom pugui permetre’s una educació independentment dels seus recursos econòmics”, va indicar Aguilar. En aquesta línia, els objectius de l’educació a temps complet van des d’ampliar i millorar els temps lectius, passant per la integració i l’enriquiment del temps no lectiu fins a la necessitat d’innovar o connectar amb l’entorn.

Així doncs, Aguilar va proposar que les escoles i instituts estiguin oberts fins les 19h. “La pretensió no és que tothom s’hi quedi, sinó que els estudiants puguin sortir i fer les seves activitats fora, i si ho necessiten, puguin tornar”, va puntualitzar. A més, va qüestionar el fet de posar deures a classe, ja que segons va indicar “és un element segregador”. “El 20% de l’alumnat de secundària no pot fer servir l’ordinador a casa”, va mantenir.

Durant la xerrada va posar d’exemple el model educatiu de Finlàndia, en el qual s’han eliminat les assignatures. No obstant això, va deixar clar que “la clau no és copiar models d’altres països, sinó mirar que podem introduir per millorar, a la nostra manera”. A més de l’exemple de l’Ajuntament de Barcelona i de la Fundació Bofill, entitat que col·labora amb el consistori municipal en la implementació del Programa Temps i Qualitat de Vida, va indicar que actualment ja hi ha 10 municipis on s’està implantant l’educació a temps complet.

Malgrat això, no tot són flors i violes. Aguilar va assegurar que per implementar aquest nou model educatiu calen recursos, i per tant, es necessiten cobrir despeses importants. “Portem ja tres anys en els quals fer polítiques educatives costa molt. Per la situació que vivim, costa molt que el Departament ens obri la porta. No sabem qui mana”, va dir. En tot cas, una de les debilitats del programa, segons Aguilar, és el mateix professorat, que s’ha mostrat reticent perquè “creuen que amb aquesta proposta perden poder”. “El sistema educatiu a temps complet es basa en experiències de països com Alemanya o Suïssa, i el que no se n’adonen és que són els alumnes qui guanyen en l’aprenentatge que s’enduen”, va concloure.

La conferència va finalitzar amb les preguntes de l’alumnat assistent. El dijous 16 de novembre, doncs, va servir per reflexionar col·lectivament sobre l’educació a temps complet i per posar en dubte el model educatiu actual, segons Aguilar, dissenyat per la realitat del segle XIX, però gens adaptat a les necessitats educatives del segle XXI.

Rubén Escobar Capilla

El psicopedagog i terapeuta familiar Ramón Almirall va compartir una reflexió sobre les causes del bullying i va donar algunes eines per identificar-lo i prevenir-lo.

L’assetjament escolar, un fenomen històric que també és present a les escoles avui dia. Aquest va ser el tema central de la segona sessió dels ‘Dijous del MEM’, un acte que va comptar amb la ponència del psicopedagog i terapeuta familiar Ramón Almirall, expert sobre bullying que va reflexionar davant de les persones assistents sobre quines són les causes que el provoquen i quines mesures existeixen per prevenir-lo. Com abordem els casos d’assetjament? Com cerquem mesures disciplinàries per posar-hi remei? Aquestes són algunes de les qüestions que va intentar resoldre.

Almirall va començar la conferència identificant les característiques de l’assetjament escolar. “El bullying és un drama ocult, un patiment profundíssim que s’ha de saber diferenciar d’altres violències escolars”, va aclarir. Perquè hi hagi una situació d’assetjament, va indicar que eren necessaris tres elements diferencials: una intencionalitat clara acompanyada de crueltat, la continuïtat més enllà de l’acció puntual i un desequilibri clar entre persona agressora i víctima.

“Tenim un perill ara mateix, i és que l’assetjament s’agafi com una moda i es converteixi en un fet trivial i normal”, va assenyalar. En aquest sentit, Almirall va incidir sobre els efectes negatius que provoca el bullying sobre les víctimes, com és el descens de l’autoestima, estats d’ansietat o una afectació en els aprenentatges i en els àmbits relacionals de la persona que pateix assetjament. Amb exemples de la seva experiència professional que va compartir davant l’alumnat present a la xerrada, va confirmar que en la majoria de casos “la víctima no entén per què li ha tocat a ella el rebre”.

Aquest desemparament i desconcert davant de no trobar-li una resposta racional a la situació que pateix, segons paraules d’Almirall, agreuja la soledat i perllonga la vivència d’indefensió.

Citant a autors com Dan Olweus, que defineix el bullying com una conducta de persecució física i/o psicològica amb una víctima escollida per a la consecució de repetits atacs, el psicopedagog i autor del llibre que va donar el nom a la xerrada, va contextualitzar l’assetjament escolar i va comparar-lo amb altres èpoques. “El bullying depèn molt de l’època i dels factors estructurals que el sostenen. Per exemple, ara també tenim el ciberbullying”, va indicar, fent referència a les eines online que faciliten un assetjament en l’àmbit digital.

Actualment, va destacar que en la societat en la qual ens trobem té alguns trets característics, com són: l’eclipsi de l’autoritat, la importància creixent de la mirada i la imatge com a fonts privilegiades del gaudi en el món digital, la desorientació adolescent respecte a les identitats sexuals i el desemparament dels adolescents davant la incertesa del futur. Aquests factors faciliten l’aparició de conductes de bullying, que segons el psicopedagog, es manifesten sobretot entre 4t de Primària i 3r de la ESO.

Un aspecte que Almirall va subratllar amb vehemència és el fet que l’assetjament no només compta amb la participació de persona agressora i víctima, sinó també d’altres grups situats al voltant: les persones seguidores, les partidàries, les neutrals, les possibles defensores de la víctima i les defensores. El context relacional entre aquestes persones és el que també determina que es produeixi una situació d’assetjament. “És la dinàmica relacional entre tots aquests, no només l’agressió d’un a un altre, sinó el moviment de tota l’escena el que perpetua o pot desgavellar la situació d’assetjament”.

Pel que fa a les maneres per prevenir l’assetjament, Almirall va donar algunes claus. La primera, és fer creuar els diferents grups implicats per “obligar-los a descobrir una imatge diferent més enllà de l’estereotip que tenien de l’altre”. A més, va incidir en què l’abordatge de la situació s’ha de fer des de la subjectivitat del cas, i els centres han de reaccionar amb celeritat i de manera contundent condemnant qualsevol acció d’assetjament. “La primera actuació mai ha de ser asseure a assetjador/a i víctima”, va aclarir. “Sempre ha de ser una acció correccional del centre educatiu contra l’assetjador, amb una diligència que deixi clar que el centre està en contra de l’agressió, però no de la persona”, va afegir.

La xerrada, celebrada el dijous 9 de novembre a les 18:30h, va concloure amb les preguntes de l’alumnat en una dinàmica conversa entre ponent i persones assistents. “És importantíssim deixar de pensar que una queixa és exagerada o que no hi ha per tant. Mai hem de tancar la porta a les famílies que volen parlar amb el professorat, i sempre hem d’escoltar i estar molt atents per saber si hi ha indicadors que ens poden fer pensar sobre si realment s’està produint una situació d’assetjament”, va remarcar.

Rubén Escobar Capilla