Un grup d’alumnes de Batxillerat i Cicle Formatiu debat i reflexiona sobre com veuen el seu futur laboral i de quina manera els estudis que estan realitzant els ajudaran.
La darrera sessió dels ‘Dijous del MEM’ es va tancar amb una taula rodona integrada per estudiants de Primer i Segon de Batxillerat i de Cicle Formatiu on es va reflexionar sobre com veuen les oportunitats en el mercat de treball i sobre quines perspectives de futur tenen un cop finalitzin els seus estudis. Curiosament, moltes de les participants s’havien decantat pel Batxillerat científic o bé tecnològic. En aquest sentit, diverses raons, des de la indecisió de no saber què fer fins el convenciment de pensar quin és el camí que ofereix més sortides professionals han motivat al jovent a triar els seus itineraris acadèmics. Però, arribats en aquest punt. Com veu el jovent el seu futur laboral?
“Prefereixo fer el que m’agrada que no el que té més sortida professional”, va afirmar una de les ponents. Gairebé tota la taula va coincidir en la importància del perfil acadèmic i personal per trobar una feina, ja que segons les capacitats i aptituds poden encaixar més en un lloc o un altre. Tot i això, es van remarcar les preferències de gènere com una realitat que tanca portes per segons quines professions, com en biologia, on segons es va afirmar agafaran abans a un home que a una dona. “És sorprenent que a escoles on el 80% del personal docent siguin dones, qui mani encara siguin homes”, es va compartir des del públic assistent.
La alta competitivitat entre les persones que busquen feina i la inèrcia de demanar títols acadèmics són, segons van compartir a la taula rodona, dues de les característiques que presenten els processos de selecció de les empreses. Davant d’aquesta necessitat per ser millor que l’altre, algunes de les joves de Batxillerat va afirmar que viure una experiència a l’estranger podria ser positiu. “De moment no ho tinc pensat, però les multinacionals això ho valoren”, van destacar. L’amor per viatjar o l’interés per l’anglès són dos dels factors que empenyerien al jovent a marxar.
Des de la taula es va criticar que les empreses no donin oportunitats a l’alumnat recent graduat, ja que segons van dir sempre valoren més aquella persona que té més anys d’experiència. Les pràctiques universitàries o la formació que es dona a Cicles Formatius són vies per accedir al mercat de treball i posar en pràctica els coneixements adquirits. Tot i això, la presència de sous baixos i la precarització de les condicions de treball amb l’emergència de figures com la del ‘becari’ són dos dels aspectes que més preocupen als joves.
Tot i això, el debat va ser una oportunitat per posar en valor la necessitat de les empreses d’invertir en formació pels seus treballadors, ja que, el món evoluciona i, per tant, aquells que porten molts anys en el mateix càrrec s’han de reciclar i adquirir nous coneixements. El jovent, actiu i amb idees fresques, també pot ser un al·licient per un empresari a l’hora de contractar recursos humans, es va remarcar.
A més, es va posar sobre la taula el sistema educatiu actual, destacant que els currículums acadèmics estan plens i que ja des de joves es fomenta la competitivitat per ser el millor a l’aula, dibuixant perfils per anar a parar directament a empreses. La lentitud de les classes, la falta de respecte pel professorat i la obligatorietat són algunes de les característiques que més va criticar el jovent. Tanmateix, es va destacar que l’educació emocional no es té gaire en compte i es va remarcar com a carència una assignatura que prepari als joves a afrontar els aspectes bàsics de la vida: saber llegir una nòmina, interpretar un contracte de lloguer, etc…
“No es fomenta a l’aula la creativitat personal o el debat col·lectiu i molta gent no sap expressar en públic les seves idees”, va afirmar una de les participants a la taula. Les arts escèniques segons es va reflexionar estan cada cop més enfonsades malgrat són una de les potes culturals més importants del país. Fins i tot, es va arribar a plantejar un nou mètode educatiu perquè al final l’alumnat s’acaba avorrint i se li mata la motivació.
En general, les persones participants van demostrar tenir les idees molt clares i una visió crítica de la realitat. D’aquesta manera, Les Esmandies va ser testimoni de la darrera sessió del cicle de xerrades on es van posar sobre la taula temes tan diversos com la perspectiva de futur dels joves, les mancances del sistema educatiu actual o la preparació del jovent per afrontar els reptes de la vida, amb una participació activa del públic que va acabar convertint la taula rodona en un debat compartit.
Rubén Escobar Capilla
@rubenescobar01