22/11/18 Detecció i prevenció de l’abús sexual

Margarita Ibáñez, doctora en Psicologia, exposa com detectar i prevenir situacions abusives entre amistats, en l’àmbit familiar i de quina manera l’escola hi pot intervenir.

Com diagnosticar una situació d’abús a un infant o un adolescent? Aquesta va ser una de les preguntes que es van respondre durant la tercera sessió dels ‘Dijous del MEM’, una xerrada conduïda per la doctora en Psicologia, Margarita Ibáñez, qui va donar informació pràctica sobre quins són els signes de patiment més habituals, com acompanyar la persona afectada i com els centres educatius poden gestionar aquest tipus de situacions.

Ibáñez, especialitzada en psicologia clínica, psicoteràpia, i membre de l’equip de la Unitat Funcional de l’Abús al Menor (UFAM) de l’hospital Sant Joan de Déu durant més de 20 anys, va destacar que és important distingir entre els signes d’un abús sexual comès i la preocupació mòrbida de les famílies. “A l’escola costa més detectar abusos perquè no es disposa de la formació necessària, ni del procediment sobre com tractar-los”, va afirmar. En aquest sentit, Ibáñez, va incidir que “tan important és protegir un infant abusat com concedir el dret de la innocència a un presumpte abusador quan no s’ha determinat si és el culpable de la vexació”.

Segons Ibáñez, en els infants la sexualitat també existeix i es presenta com una activitat de creació i exploració, com un joc compartit que sovint es porta en silenci.

Aquest descobriment ve motivat, sovint, per factors com la curiositat, la companyonia, o el fet de voler sentir la llibertat interior. La freqüència d’aquestes relacions varia en funció de l’edat i el consentiment s’estableix en una relació d’igual a igual. El conflicte, però, sorgeix quan s’eludeix aquest consentiment i es produeixen accions no consentides com tocar un genital o explorar la zona anal sense permís.

La doctora en Psicologia va distingir diferents categories en infants i adolescents: quan estan hipersexualitzats, quan hi ha un abús de poder sexual o quan es presenten signes de sexualitat perversa. “El pervers és qui fa servir el seu company com un objecte inanimat”, va destacar. Ibáñez va apuntar aquesta última categoria com la més perillosa, on a més de ser difícil de detectar l’agressor, les seves accions s’acompanyen d’un alt grau de seducció, destrucció i anul·lació del subjecte, trinomi que pot causar el tipus de trastorn més fort.

Durant la ponència, diferents intervencions van crear un participatiu debat sobre si tant homes com dones abusaven amb la mateixa freqüència dels infants. Un dels punts més destacats de la intervenció d’Ibáñez, va ser la seva explicació de com atendre un infant abusat, també en l’àmbit escolar. El primer que cal fer, segons va dir, és donar pas a la descoberta, és a dir, quan l’infant o l’adolescent revela l’abús, el que s’ha de fer és creure’l i dir-li que la societat això no ho permet.

Tot seguit, se li ha d’oferir protecció i reconèixer que el seu relat és creïble. Portar-lo a equips especialitzats com els Mossos d’Esquadra o Serveis Socials facilitarà l’estudi del cas, i un tercer element molt important és separar-lo de la persona abusadora mentre s’aclareix el mateix. Si és possible, Ibáñez va explicar que és recomanable fer sessions de reconeixement de l’abús amb el sospitós. A la vegada, es pot fer un tractament menor amb la família no abusadora i avaluar si el pare o mare no abusador protegeix i reconeix l’abús. Un cop es tenen tots aquests elements sobre la taula, es pot passar a recuperar la normalitat.

“De tots els abusos que hi ha a la societat, hi ha una part que no es veu”, va afirmar la doctora. Ibáñez va descartar els dibuixos dels infants com una font fiable per detectar si hi ha hagut un abús, i va remarcar que el més important és que ho puguin expressar o mínimament verbalitzar. Una prova recurrent és fer parlar a l’infant del seu medi i de la seva experiència en el seu entorn. Fins i tot, hi ha experiències abusives en l’època infantil que poden sortir a la llum durant l’etapa adulta.

Per últim, Ibáñez va destacar que a les escoles encara fa falta molta formació per saber quin és el comportament predictible d’un infant o adolescent abusat. “L’abús sexual no està condicionat per l’estatus socials ni factors demogràfics, jo m’he trobat amb catedràtics universitaris que han patit abús”, va voler incidir. Així doncs Ibáñez, en la part final, va donar especial importància al fet que la víctima ha de quedar reparada i ha de poder reprendre la seva vida.

 

Rubén Escobar Capilla

@rubenescobar01