Família i escola, una fórmula d’educació compartida

La segona sessió dels ‘Dijous del MEM’ va girar al voltant de la implicació de les famílies amb els centres educatius. Amb format de taula rodona, es va crear un espai de diàleg entre el públic assistent amb experiències de diverses AMPA de la ciutat de Mataró.

La família i l’escola van prendre el protagonisme de la segona sessió dels ‘Dijous del MEM’, amb format de taula rodona i amb una breu conferència inicial de l’especialista en implicació familiar i pedagoga, Ana Isabel del Rio. En els seus primers minuts d’intervenció, del Rio va posar en dubte el sistema de deures actual i va argumentar que, realment, el seu rendiment acadèmic és baix, sobretot a la Primària. “Hi ha famílies que demanen que es facin més deures, i d’altres que en facin menys”, va indicar. En aquest sentit, la pedagoga va evidenciar que els deures comencen a ser importants a la Secundària i al Batxillerat, però va destacar que als primers anys d’escolarització poden ser fins i tot contraproduents.

“El que realment importa és com fer que aquests dos mons, escola i el que passa a la llar, es trobin”, va indicar. La importància de l’AMPA per connectar aquestes dues realitats es va posar en relleu, tot animant a la implicació i la participació de les famílies a les escoles, fet que segons del Rio redueix la bretxa entre ambdós mons. Tot i això, hi va haver un espai per a la crítica a la mercantilització de l’activitat física i les extraescolars. “Hi ha infants que no fan cap activitat esportiva perquè aquesta s’ha traduït en un intercanvi monetari”, va matissar. Els sobrecarregats currículums de les escoles, va afegir, dificulten sovint l’accés al temps lliure i, de retruc, es produeix una situació de desigualtat pel factor econòmic.

Pel que fa a les condicions socioeconòmiques de les famílies, no es va amagar que les  que més s’impliquen també són les més benestants, perquè ho poden fer. Fer que les famílies distanciades s’apropin, i que els centres respectin els espais de les mateixes, tal com afirma la doctora en educació Joyce Epstein, és un dels grans reptes del present per aconseguir un necessari treball en xarxa. “Hem de ser capaços d’arribar i incidir amb un clima participatiu i democràtic, amb tutories, reunions, etc…”, va exemplificar.

L’experta en implicació familiar li va donar especial importància a la llar d’infants com a etapa primerenca per motivar els hàbits de lectura, detall que a casa farà donar-li un valor especial a l’escola i potenciarà la bona relació amb el centre. En aquesta línia, algunes de les possibles solucions participatives que va proposar per fer més estret el vincle entre famílies i escoles passen per programes de lectura compartida, revisió de deures o col·laboració entre pares, mares i docents.

Posteriorment a la ponència inicial, es va obrir una taula rodona amb la intervenció de diferents representats a l’AMPA d’escoles de Mataró. Des de l’escola Bressol, passant per la Primària, fins a la Secundària. Les realitats compartides pels diferents ponents va ser àmplia i diversa. Des del Col·legi Mare de Déu de Lourdes es va destacar el bon funcionament de l’associació. “Hem aconseguit que el 90% de les famílies paguin l’AMPA i si necessitem ajuda, tenim una resposta majoritària de l’escola”, es va destacar. A més, a banda dels tallers familiars gratuïts, les xerrades o les publicacions de les actes de les reunions que promou el centre d’educació concertada, es pot aconseguir aquesta implicació mitjançant activitats d’oci com botifarrades, conferències d’educació emocional o sessions de Mammy Fit, adreçades a pares i mares. “El curs passat vam fer les colònies en família, amb gairebé 70 persones que van compartir un cap de setmana”, van traslladar des de l’Escola Antonio Machado.

Tot i això, les dificultats per implicar les famílies amb els centres també es van posar de manifest amb els casos de La Riereta o les Germanes Bartomeus. En el cas del centre d’Infantil i Primària, es va destacar el problema de la integració en una escola on el 95% dels nens i nenes són infants de llengua no catalanoparlant. “Les famílies no s’impliquen en el projecte perquè no dominen la llengua i després hi ha una herència cultural, de deixar al nen, anar a buscar-lo, i prou”, va remarcar en relació amb les tradicions marroquines, ètnia majoritària a l’escola de Rocafonda. “Per contra, l’AMPA és 100% catalana”, va afegir.

Per últim, l’Institut Alexandre Satorras va remarcar el suport que reben des de la direcció, però va incidir en la importància d’implicar més a les famílies. “No es tracta de pagar només els 10€ de quota, l’educació no és només deixar-los al matí i recollir-los a les 14:30h”, va dir el seu representant de l’AMPA. Tot i això, va destacar que el grup de Whatsapp ha passat en un any de tenir dos membres a tenir-ne 36. Amb tot això, la segona sessió del cicle de conferències es va tancar amb un vídeo encoratjador i un núvol de paraules clau, que va resumir tot el que es va tractar durant l’estona compartida a Les Esmandies.

 

Rubén Escobar Capilla

@rubenescobar01