08/11/18 Educació crítica i/o adoctrinament?

Joan Pagès: “L’escola ha de passar de formar en el pensament comú a fer-ho en el pensament crític”

El doctor en Ciències de l’Educació per la UAB analitza la importància de construir ments reflexives i preparar l’alumnat per afrontar el seu futur.
El Cicle de Xerrades ‘Dijous del MEM’ 2018 va donar el tret de sortida el passat dijous 8 de novembre a una nova edició amb una ponència farcida d’actualitat mediàtica i debat polític: l’adoctrinament a les aules. El doctor en Ciències de l’Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joan Pagès, durant la seva intervenció va desmarcar-se de la causa política i va destacar, per damunt de tot, el paper social de l’escola en el segle XXI. “El que fa l’escola és formar els nens per afrontar un món en el que ells seran protagonistes”, va afirmar Pagès.
Format en una escola pública franquista, i antic alumne de la ciutat de Mataró, Pagès va assenyalar com l’escola ha de formar ments crítiques que ajudin a pensar a l’hora d’assumir riscos. “L’escola es va fundar per socialitzar i adoctrinar els alumnes, necessari per la societat capitalista que volia una classe treballadora que sabés llegir i escriure”, va contextualitzar. La lògica de l’escola, segons va prosseguir, tradicionalment concebuda per reproduir un mateix model de societat amb l’objectiu de controlar el futur, ha de passar de formar en el pensament comú a fer-ho en el pensament crític.

Durant la xerrada Pagès va compartir poemes inspiradors, vinyetes de còmic il·lustratives i cartells publicitaris per reflexionar sobre la importància de formar a l’alumnat perquè arribi a tenir les seves pròpies idees i prioritats a l’hora de triar entre dues o més opcions. “L’acte d’educar és un acte d’amor, hem de crear les condicions en les quals la gent es trobi còmode”, va matissar, emfatitzant el valor de crear un clima de convivència entre nens i nenes perquè tinguin ganes d’aprendre.
L’auge de l’extrema dreta a Alemanya amb la irrupció de moviments neonazis, la consolidació de Marine Le Pen a França o les victòries electorals dels populistes Donald Trump als Estats Units i la més recent de Jair Bolsonaro al Brasil, van aparèixer com a mostra de la necessitat de crear esperits analítics i crítics en contra de tot allò que els hi pot arribar a través de les noves tecnologies, com les fake news. “Els discursos de l’odi que s’estan generant es creen a través d’una certa manipulació del discurs”. El professor catedràtic va subratllar que la manca de temps perquè l’alumnat pensi ve condicionada pels currículums acadèmics, sovint massa carregats de continguts.
Precisament, Pagès va sentenciar que la tecnologia ha canviat la manera de socialitzar-nos. “Quan viatjo en el tren o en el metro, el 90% dels passatgers estan enganxats al mòbils i pocs llegeixen un llibre”, va relatar. En l’àmbit educatiu, va assenyalar que les TIC han d’incorporar-se com a element per formar pensadors crítics, i no només com a instrument per transmetre coneixements tècnics de com fer-les servir.
A la seva seu el MEM, ubicada al Casal de barri les Esmandies, va acollir, així doncs, una conferència on es va compartir la necessitat de repensar les finalitats educatives i de canviar la concepció predominant dels continguts del currículum. “El pensament crític es aquell que ha de permetre a les persones, a la ciutadania, emetre judicis, coneixements de causa amb arguments”. Relacionar els continguts de l’aula amb els problemes de la vida, ensenyar a distingir entre un fet i una opinió o concedir més protagonisme a col•lectius menystinguts i poc representats com les dones, la gent gran o els infants es van erigir com possibles solucions a, segons Pagès, mancances estructurals del sistema educatiu.

Per últim, Pagès va ressaltar la necessitat de prioritzar l’aprenentatge de menys temes però amb més profunditat, i que desitjablement, estiguin relacionats amb qüestions socialment rellevants. En aquest sentit, exigir a l’alumnat un esforç intel·lectual a través de la participació activa és, segons el doctor, una condició imprescindible perquè, tot plegat amb la llibertat del professorat per triar quines competències els seran més útils, puguin complir amb tres premisses fonamentals en el seu aprenentatge: poder descriure un fet, arribar a explicar-lo i posicionar-se davant del mateix. “Els estudiants aprenen més i millor quan són actius en el seu aprenentatge, quan se’ls proposa treballar el seu judici crític i no només memoritzar la informació”, va sentenciar.

 

Rubén Escobar Capilla

@rubenescobar01