El psicopedagog i terapeuta familiar Ramón Almirall va compartir una reflexió sobre les causes del bullying i va donar algunes eines per identificar-lo i prevenir-lo.

L’assetjament escolar, un fenomen històric que també és present a les escoles avui dia. Aquest va ser el tema central de la segona sessió dels ‘Dijous del MEM’, un acte que va comptar amb la ponència del psicopedagog i terapeuta familiar Ramón Almirall, expert sobre bullying que va reflexionar davant de les persones assistents sobre quines són les causes que el provoquen i quines mesures existeixen per prevenir-lo. Com abordem els casos d’assetjament? Com cerquem mesures disciplinàries per posar-hi remei? Aquestes són algunes de les qüestions que va intentar resoldre.

Almirall va començar la conferència identificant les característiques de l’assetjament escolar. “El bullying és un drama ocult, un patiment profundíssim que s’ha de saber diferenciar d’altres violències escolars”, va aclarir. Perquè hi hagi una situació d’assetjament, va indicar que eren necessaris tres elements diferencials: una intencionalitat clara acompanyada de crueltat, la continuïtat més enllà de l’acció puntual i un desequilibri clar entre persona agressora i víctima.

“Tenim un perill ara mateix, i és que l’assetjament s’agafi com una moda i es converteixi en un fet trivial i normal”, va assenyalar. En aquest sentit, Almirall va incidir sobre els efectes negatius que provoca el bullying sobre les víctimes, com és el descens de l’autoestima, estats d’ansietat o una afectació en els aprenentatges i en els àmbits relacionals de la persona que pateix assetjament. Amb exemples de la seva experiència professional que va compartir davant l’alumnat present a la xerrada, va confirmar que en la majoria de casos “la víctima no entén per què li ha tocat a ella el rebre”.

Aquest desemparament i desconcert davant de no trobar-li una resposta racional a la situació que pateix, segons paraules d’Almirall, agreuja la soledat i perllonga la vivència d’indefensió.

Citant a autors com Dan Olweus, que defineix el bullying com una conducta de persecució física i/o psicològica amb una víctima escollida per a la consecució de repetits atacs, el psicopedagog i autor del llibre que va donar el nom a la xerrada, va contextualitzar l’assetjament escolar i va comparar-lo amb altres èpoques. “El bullying depèn molt de l’època i dels factors estructurals que el sostenen. Per exemple, ara també tenim el ciberbullying”, va indicar, fent referència a les eines online que faciliten un assetjament en l’àmbit digital.

Actualment, va destacar que en la societat en la qual ens trobem té alguns trets característics, com són: l’eclipsi de l’autoritat, la importància creixent de la mirada i la imatge com a fonts privilegiades del gaudi en el món digital, la desorientació adolescent respecte a les identitats sexuals i el desemparament dels adolescents davant la incertesa del futur. Aquests factors faciliten l’aparició de conductes de bullying, que segons el psicopedagog, es manifesten sobretot entre 4t de Primària i 3r de la ESO.

Un aspecte que Almirall va subratllar amb vehemència és el fet que l’assetjament no només compta amb la participació de persona agressora i víctima, sinó també d’altres grups situats al voltant: les persones seguidores, les partidàries, les neutrals, les possibles defensores de la víctima i les defensores. El context relacional entre aquestes persones és el que també determina que es produeixi una situació d’assetjament. “És la dinàmica relacional entre tots aquests, no només l’agressió d’un a un altre, sinó el moviment de tota l’escena el que perpetua o pot desgavellar la situació d’assetjament”.

Pel que fa a les maneres per prevenir l’assetjament, Almirall va donar algunes claus. La primera, és fer creuar els diferents grups implicats per “obligar-los a descobrir una imatge diferent més enllà de l’estereotip que tenien de l’altre”. A més, va incidir en què l’abordatge de la situació s’ha de fer des de la subjectivitat del cas, i els centres han de reaccionar amb celeritat i de manera contundent condemnant qualsevol acció d’assetjament. “La primera actuació mai ha de ser asseure a assetjador/a i víctima”, va aclarir. “Sempre ha de ser una acció correccional del centre educatiu contra l’assetjador, amb una diligència que deixi clar que el centre està en contra de l’agressió, però no de la persona”, va afegir.

La xerrada, celebrada el dijous 9 de novembre a les 18:30h, va concloure amb les preguntes de l’alumnat en una dinàmica conversa entre ponent i persones assistents. “És importantíssim deixar de pensar que una queixa és exagerada o que no hi ha per tant. Mai hem de tancar la porta a les famílies que volen parlar amb el professorat, i sempre hem d’escoltar i estar molt atents per saber si hi ha indicadors que ens poden fer pensar sobre si realment s’està produint una situació d’assetjament”, va remarcar.

Rubén Escobar Capilla