Miquel Selga inaugura el cicle de xerrades dels ‘Dijous del MEM’ amb una conferència sobre escola i inclusió

Organitzada pel Moviment Educatiu del Maresme, les persones assistents van reflexionar sobre com reduir les barreres en l’aprenentatge i com crear entorns menys homogenis que respectin la diversitat de l’aula.

 

 

El docent Miquel Selga Casarramona, amb una llarga trajectòria en primària i Educació Especial, va inaugurar el passat dijous 2 de novembre el cicle de xerrades dels ‘Dijous del MEM’ amb una conferència sobre entorns inclusius i aprenentatge personalitzat. Mestres, membres del Moviment Educatiu del Maresme (MEM) i diferents especialistes del món de l’educació van assistir al Casal de Barri Les Esmandies de Mataró, seu del MEM, per reflexionar sobre com reduir les barreres en l’aprenentatge i com aconseguir espais no homogenis on es tingui en compte les diversitats de l’alumnat i de l’aula.

“L’escola ha de canviar, millorar, o innovar?”. Amb aquesta pregunta oberta Selga va introduir la xerrada, remarcant durant tota la conferència que no hi ha respostes absolutes ni soluciones úniques. El coautor del llibre Inclusió digital a l’aula va insistir en dos conceptes claus: els entorns inclusius i el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA).  Selga va posar l’accent sobre el repte de personalitzar l’educació i, en aquest sentit, va destacar que “la mateixa societat ens reclama que l’escola sigui inclusiva, sent una aposta de gran recorregut que impregnarà com ho va fer la immersió lingüística”.

Tot i reconèixer que calen mitjans i esforços per part de l’Administració, va insistir en la tasca dels equips docents per reflexionar sobre què es fa a l’aula i com es fa. “Si no invertim el nostre temps a repensar això, mai en tindrem prou de recursos”, va apuntar. En aquest sentit, va posar en relleu el paper que ha tingut la neurociència i les seves aportacions, destacant-ne tres principis: tothom pot aprendre, tothom aprèn de manera diferent i la importància de les emocions en l’aprenentatge.

En primer lloc i pel que fa als entorns inclusius, Selga va afirmar que fins ara la docència s’ha focalitzat massa en el dèficit de l’alumne, i no tant en el que hi ha al seu voltant que l’impedeix aprendre. En relació amb això, durant la xerrada inaugural dels “Dijous del MEM” va apostar per un canvi de mirada i d’acció per reduir les barreres que hi ha en els entorns, no només físics, de l’aula. “Hi ha barreres interiors, que són emocionals, i és complicat descobrir-les, però s’han d’identificar”, va remarcar.

En un repàs històric, qui va ser coordinador de cursos sobre atenció a la diversitat del Programa de Formació Telemàtica del Departament d’Ensenyament va incidir amb què fa 50 anys la complexitat a l’aula era la mateixa, però l’única diferència és que aquesta diversitat s’havia uniformitzat. “En aquests moments la complexitat existeix, tot i que seguim intentant dividir les aules en A, B i C”, va exemplificar.

Teories com la del “mite de la mitjana imaginària” o “la falsa homogeneïtat” de Pere Pujolàs van aparèixer durant la xerrada per desconstruir la idea que tot l’alumnat ha de seguir i adaptar-se a un currículum de competències mitjà. Per rebatre aquesta proposta homogènia dins les escoles, Selga va posar l’exemple d’una cadira. “Totes les cadires a les escoles són iguals i tothom s’ha d’adaptar a la seva mida. Hem de fer que la cadira s’adapti a l’alumne, com és el cas de les cadires giratòries”, va remarcar amb un to eloqüent, qüestionant les pràctiques que homogeneïtzen l’aula.

En segon lloc, va aparèixer el concepte de Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DIA), una proposta pensada perquè tothom pugui autoregular el seu aprenentatge i adaptar-lo a les seves necessitats. “Aprendre a aprendre no és una ciència infusa”, va matissar. Davant dels possibles dubtes, va aclarir que personalitzar l’aprenentatge no és sinònim d’individualitzar-lo. “Si hi ha una competència que donarà futur a tots els alumnes, té a veure amb l’enfocament que situa l’alumne al centre i li dóna les eines per a l’autoaprenentatge”. Segons les seves paraules, no es tracta tant que el docent faci un itinerari individualitzat per a cada alumne, sinó d’acompanyar-los en el procés d’aprendre.

Per últim, va destacar tres eixos que neuròlegs americans han establert sobre l’aprenentatge: les xarxes de reconeixement (sobre què aprenem), les xarxes estratègiques (sobre com aprenem) i les xarxes afectives (sobre per què aprenem). Ell mateix va destacar la importància del tercer eix, ja que “la primera cosa que hem de buscar és la implicació de l’alumne”. Davant d’aquesta premissa, va tancar la xerrada amb una reflexió i algunes preguntes obertes. “He comprovat que el nen o nena està entenent el que li vull transmetre?”. “He procurat que la reflexió que li demano la pugui fer amb prou flexibilitat?”.

Amb una imatge d’Alicia al País de les Meravelles i una menció a la utilitat de la tecnologia com a aliada dels recursos pedagògics, Selga va concloure una xerrada que a més de Les Esmandies també va tenir la col•laboració de l’Ajuntament de Mataró i del Centre de Recursos Pedagògics del Maresme. Amb hora d’inici a les 18:30h, la conferència va posar el seu punt final a les 20h del vespre després d’un breu col•loqui entre conferenciant i assistents, i d’aquesta manera va donar el tret de sortida al cicle de xerrades dels ‘Dijous del MEM’ del 2017.

Rubén Escobar Capilla
You may also like these posts