Els instituts-escola: el futur de l’educació a Catalunya?

La 5a sessió dels ‘Dijous del MEM’ va cloure el Cicle de Xerrades del 2017 amb la participació de professorat i persones amb experiència. Ricard Aymerich, membre del Moviment Educatiu del Maresme i Sílvia Gras, qui va ser directora de l’Institut-Escola la Tordera, van compartir què implica apostar per aquest model d’escola híbrida i quines perspectives de futur hi ha.

“A Mataró des de fa uns quants anys s’està especulant amb la possibilitat de crear instituts-escola”. Amb aquesta frase es va inaugurar la cinquena i última sessió dels ‘Dijous del MEM’, celebrada al Casal de Barri Les Esmandies de Mataró a càrrec del mestre, psicòleg i membre del Moviment Educatiu del Maresme (MEM) i de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) Ricard Aymerich, i de l’antiga directora de l’Institut-Escola La Tordera, Sílvia Gras. Familiars i professorat van assistir a un acte on es van debatre els pros i contres d’aquest nou model de gestió dels centres educatius i les perspectives de futur que hi ha actualment.

Els instituts-escola són centres d’ensenyament on es realitzen estudis infantils, de primària i de secundària. A diferència dels models per separat d’escoles i instituts, els institut-escola aposten per la convivència entre les tres línies educatives en un mateix centre, una possibilitat poc aprofitada avui dia. “Parlem d’un tipus de centre que no viu aïllat, sinó que està cohesionat amb famílies, alumnes, personal divers, etc.”, va afirmar Aymerich. El mestre i psicòleg va remarcar diferents característiques d’aquests centres i va fer un repàs històric de l’educació a Catalunya, començant per l’EGB, la Llei General d’Educació (1970), la Llei d’Educació de Catalunya -LEC- (2009) i mencionant el conegut “tronc comú”, una vertebració de continguts pera tothom fins als 16 anys.

Aymerich va remarcar la importància de la “zona educativa” per construir instituts-escola, és a dir, de plantejaments que atenen les necessitats socioeducatives de l’alumnat com l’educació no formal i l’oferta cultural i esportiva. “Té sentit quan parlem de projectes educatius territorials”, va insistir, assenyalant la necessitat de tenir projectes planificats i coordinats a nivell de barri i ciutat. Els instituts-escola proposen, des de la LEC, la creació d’un únic centre amb un acompanyament a l’alumnat entre els 3 i els 16 anys. “Estem parlant de cultures pedagògiques que no sempre casen del tot i per això necessitem una adequada gestió de l’heterogeneïtat”, va apuntar Aymerich.

Pel que fa al professorat, es va emfatitzar la importància de la diversitat de perfils i la coordinació entre línies educatives. Els instituts-escola, a més, han de garantir uns espais adequats ja que “tot i que no són suficients, són necessaris per plasmar la idea d’educació que es vol impulsar”. Tot i això, es van assenyalar diferents problemes que presenta aquest nou model de gestió com, per exemple, que hi hagi alumnes de diferents edats i per tant sigui un entorn més complex de gestionar o l’actual desconeixement que existeix al voltant dels instituts-escola.

Des de la seva experiència, Sílvia Gras va explicar que una de les causes que van fer néixer l’Institut-Escola La Tordera era “el volum d’alumnat que havia de passar a secundària”, que va impulsar aquest nou centre amb el suport del Departament d’Ensenyament. Una de les primeres accions que es van fer va ser promoure un llenguatge comú. Es deixaven referències com “mestres” o “professors”, i totes les persones de l’equip passaven a ser “docents”. Una de les parts positives que va descriure Gras arran de la seva experiència va ser “el fet que tots els alumnes d’infantil i primària poguessin gaudir d’espais específics de la secundària com els laboratoris”.

La implementació d’aquest institut-escola es va fer amb l’ajuda de les famílies, que en tot moment van recolzar les decisions del claustre de professors i professores. Gras no va amagar les dificultats pel que fa a la gestió dels espais o les desavinences administratives, però en tot moment va remarcar que el més gratificant va ser l’intercanvi per etapes. “És meravellós que professors de secundària puguin fer una xerrada a primària”, va dir.

A més, a l’equip directiu de l’Institut Escola La Tordera es va insistir en el fet d’avaluar a l’alumnat no només amb un número, sinó també amb una explicació de perquè s’havia posat aquella nota. “Per crear institut-escola el que és necessita és, sobretot, il·lusió”, va concloure Gras.

La cinquena sessió dels ‘Dijous del MEM’, que es va celebrar el passat dijous 30 de novembre amb hora d’inici a les 18:30h, va ser la cirereta del pastís del cicle de xerrades. L’acte va comptar amb la presència del Regidor d’Educació, Espais Públics, Equipaments i Sostenibilitat de Mataró Miquel Ángel Vadell i de la directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament Carmina Pinya. Durant l’onzè mes de l’any la comunitat educativa s’ha mobilitzat per tractar temes tan diversos com la inclusió a les escoles, l’assetjament escolar, l’educació a temps complet o l’ús de les xarxes socials entre el jovent. Les xerrades dels dijous han sigut una oportunitat que des del punt de vista pedagògic han servit per tractar temes que estan en el present, però que sobretot, poden ser el futur de l’educació als municipis de Catalunya.

Rubén Escobar Capilla – @rubenescobar01
You may also like these posts